PER MOLTS ANYS PILAR ANGLADA!

LA PILAR ANGLADA, AVUI FA ANYS. FELICITATS!

Què conté aquest bol de vidre?

EL BOL DE VIDRE

He vist en el bloc el bol de vidre que ens presenta la Dolors. Els diferents elements que l’omplen ens recorden, per la via de la insinuació, el llarg viatge que hem fet durant el curs a través de les obres de M. Àngels Anglada. Podria, simplement, haver escrit el nom dels llibres que hem llegit i tots hauríem tingut un flash de cada obra, però a la vista del bol de vidre el record és més subtil, més profund: cada element obre en nosaltres tot un món d’intuïcions i experiències, com una jove que cobreix l’esplendorosa nuesa amb un vel i afegeix a la seva bellesa la que imaginen els ulls que la contemplen.

Com podem oblidar la terra porpra, amarada de la sang dels innocents, que evoca el poeta armeni i que ens porta a reflexionar sobre la crueltat, la injustícia i l’abús de poder que a totes les èpoques han flagel·lat el nostre món? Però sobretot sempre tindrem present la capacitat humana de lluita i de superació i com l’amor ha estat el catalitzador de totes les forces interiors.

L’heura ens ha portat cap a la part més espiritual de la persona, a valorar les arrels personals i com a poble, a l’estimació de les arts i la cultura nostres i, per això, al respecte per a les que no són tan nostres.

La pedra amb el liquen és, ara per a nosaltres, el símbol d’una actitud presa davant la vida. La duresa del medi és vençuda per la perseverança i la humilitat de la planta. Tant de bo que nosaltres, com el liquen, sabéssim, amb sàvia intel·ligència, treure profit de les mínimes condicions favorables que tenim al nostre abast.

Jo crec que l’obra de M. Àngels Anglada no ha deixat ningú indiferent. Sota una aparença de senzillesa ha sotraguejat les nostres emocions fins a fer-nos vibrar al so de la seva música.

M. Teresa Aiguadé

13 de juliol de 2011

Article publicat al diari AVUI sobre Maria Àngels Anglada: Grècia i "Sandàlies d'escuma"

LA COL·LECCIONISTA


Sandàlies d'escuma

09/07/11 02:00 - SÍLVIA SOLER

M.Àngels Anglada

1

Fa dies que llegeixo titulars als diaris com aquests: “Dubtes sobre la solvència de l'Estat grec”, “Tothom pendent de la crisi grega”, “Retallada asfixiant a Grècia”, “La malaltia de Grècia fa tremolar de por Europa”. Els articles d'opinió destil·len un cert menyspreu cap a aquest país que està posant en perill l'estabilitat de l'euro, i els comentaris dels analistes denoten un alt grau d'irritació amb la irresponsabilitat dels governs grecs des de fa uns anys. Em resulta inevitable pensar si realment aquest país que ara tothom bescanta és el mateix que va veure néixer la nostra civilització. Quan diem Grècia, què ens ve al cap: la cultura clàssica de la qual mai no ens cansem de beure o aquest estat empobrit, amb una població revoltada i uns polítics desorientats? I aleshores, immediatament, em recordo de Maria Àngels Anglada, “la poeta que escrivia novel·les”, en les seves paraules. Maria Àngels Anglada, tothom ho sap, era una dona culta, sàvia i sensible, apassionadament enamorada de la Grècia clàssica i de la literatura grega moderna. Què pensaria Maria Àngels Anglada veient la seva estimada Grècia al centre de la polèmica, arran del precipici, menystinguda un dia rere l'altre als titulars d'arreu del món? Mirada amb els seus ulls, Grècia torna a ser el bressol de la nostra cultura, el país dels grans filòsofs i dels poetes més brillants, els creadors de la democràcia. Seria molt il·lustrador poder entrevistar l'escriptora per demanar-li la seva opinió sobre la crisi grega actual i el paper que aquest país, admirat durant segles, juga actualment en el context internacional..., però això no és possible, així és que busco a la llibreria el vell exemplar de la novel·laSandàlies d'escuma, que vaig llegir fa molts anys. I torno a enamorar-me de Grècia mentre l'autora recrea la vida quotidiana d'una poetessa del segle III aC. I també cal recordar la novel·la breu Artemísia, ambientada a l'illa grega de Mitilene els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, amb una gran presència del món clàssic. I Paradís amb poetes, on Anglada descriu ciutats i paisatges de Grècia a través de diversos poetes grecs des de l'antiguitat fins al segle XX. Són només alguns dels títols que aquesta autora va dedicar a Grècia. La Grècia que, aquests dies, hem de recordar.


Sívia Soler

Aquest és l'enllaç de l'article; http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/432488-sandalies-descuma.html

L'Olga i la Dolors us desitgen un bon estiu!

LLEGIR I ESCRIURE

LLEGIR I ESCRIURE

Amb NO EM DIC LAURA, QUADERN D’ARAM i SANDALIES D’ESCUMA de MARIA ÀNGELS ANGLADA he anat molt lluny en l’espai i en el temps. He descobert una autora que no coneixia. He aprofundit en la poesia d’alguns poetes de casa nostra que, si bé ja coneixia, encara n’ignorava molt. He descobert al poeta armeni Daniel Varujan.

Llegint i escrivint, hem entrat en el nostre propi món interior que, en fer-se públic, ens ha enriquit a tots.

Gràcies a tothom. Que tingueu un bon estiu.

Maria Dolors Cerdanya

La música de la novel·la "Viola d'amore"

El professor de música, Jordi Giró, ens va fer entendre i viure "La sonata de la pluja" de Brams, des de la mirada literària de Maria Àngels Anglada.Va ser una exposició excel·lent. 

La companya i rapsoda, Glòria Judal, va recitar versos i va llegir fragments de Viola d'amore que enllaçaven perfectament amb la música

La Pilar Anglada ens va fer explicacions sobre la novel·la, sobre Vilabertran i, com sempre, ens va acostar a l'obra de la Maria Àngels Anglada

Recital de poesia

Recital poètic de final de curs: “El món de Maria Àngels Anglada”

Rapsodes: Glòria Judal i Pep Moreno

·         Pel que fa referència a “No em dic Laura” de Maria Àngels Anglada i Jacint  Verdaguer.

1. LA PLANA DE VIC
2. LO FRUIT DE LA XICÒRIA
3. CANIGÒ- FRAGMENT DELS DOS CAMPANARS

·         Relacionat amb  “Quadern d’ Aram” de Maria Àngels Anglada i el poeta Daniel Varujan (Vahé)

1.       TERRA PORPRA

2.       OFRENA

3.       LES ROSELLES

4.       VAHÉ - FINS A PERDRE’S DE VISTA

·         Relacionat amb les poetes hel·lenístiques  i  “Sandàlies d’escuma” de Maria Àngels Anglada  

1.       LES GERMANES DE SAFO

2.        i algunes traduccions fetes per ella dels epigrames de Nossis, Melèagre, Anite,  i Leònides. 

·         De  l’ autora que ens ha ocupat tot el curs, Maria Àngels Anglada

1.       MOSSÈN CINTO

2.       DUES PLANES

3.       LES FONTS

4.       SENYAL DE PERILL

·         Per tenir un tast que ens introdueixi a “Viola d’amore”, Màrius Torres.

1.       L’ÚLTIMA ROSA

2.       IGUAL QUE EL GESSAMÍ...

3.       COUPERIN A L’HIVERN

Dates: Dimecres 8 de juny, a les 11.30h

            Dijous 9 de juny, a les 18.30h

Lloc: Sala d'actes de la Biblioteca Bonnemaison

Verdaguer i Maria Àngels Anglada. La Gleva i Vic

          A Lluís Campdelacreu

Camines a palpentes,

Orfe d’un somni,

Confies de refer-lo.

Sol, entre un món de boires,

Guardes la flama,

Dels qui la varen perdre.

Qui sap si pots comprendre

La llavor útil,

Que escampes en sòl tendre.

                                                   Maria Àngels Escolà

Sandàlies d'escuma

La Pilar Anglada va col·laborar a fer la cloenda de "Sandàlies d'escuma" a les diverses classes en què havíem treballat la novel·la.

"Un ample camí, fressat i enrivetat de plançons de roure, ens dugué fins al bosc sagrat (...) El missatge me'l va dir de paraula i me'l va donar, després, escrit, en una fina plaqueta que tenia forma de fulla de rioure. Era un bell dístic i sempre més l'he conservat:

Per cantar has nascut, dona, i per estimar,

no s'acoblaren per engendrar una venjadora els teus pare

El sol resplendia damunt les branques més altes del roure, mentre ocells invisibles no paraven de cantar."

Final de curs

Ja estem finalitzant el curs del “Taller de lectura i escriptura” i puc dir amb tot el convenciment que ha estat excel·lent, si més no pel que fa a mi.

He descobert una gran autora, M. Àngels Anglada; tots els llibres que hem treballat no tan sols m’han satisfet, sinó que m’han disposat a continuar llegint la seva obra.

Les trobades amb la seva germana Pilar, encara han donat més força a les seves narracions, ja que hem pogut palpar l' experiència d’una persona que ha conviscut amb ella i ha conegut els seus detalls més íntims. Molt agraïda per la teva confiança, Pilar.

Finalment la visita a Vic, on hem pogut resseguir els seus passos i alhora recordar el nostre estimat Mosen Cinto Verdaguer ha estat “la cirereta del pastís”; tot un goig que per sempre quedarà en la nostra memòria.

Maria Dolors Figueres

Francina Gili va presentar Josep Maria Dacosta, Daco.

HOMENATGE A M. ÀNGELS ANGLADA - DACO

PRESENTACIÓ D'EN JOSEP M. DACOSTA "DACO"

PUBLICACIÓ DE LA CONFERÈNCIA

L’atzar és molt capriciós o potser han estat els déus, ja que de mitologia parlarem, els que han propiciat que ara em trobi aquí, presentant en Josep M. Dacosta, Daco.

En Josep M. Dacosta era un desconegut per a mi fins que vàrem topar amb el nom Daco en el primer capítol del llibre Quadern d’Aram de la M. Àngels Anglada. Tot per culpa d’un drac viatger anomenat Agama Stellio, descobert per en Daco a Cadaqués, parent del que ella havia vist a l’illa grega de Rodes. Sembla ser que aquest fet extraordinari, entre d’altres, la va decidir a escriure aquell llibre.

Per casualitat, aquella mateixa semana, el vaig trobar en una xerrada en un poble de l’Empordà, Vilajuïga i així el vaig conèixer personalment. Després, ell va tenir la gentilesa d’enviar-me tres fotografies de miradors per el meu blog, entre elles la del castell de Quermançó, i així van començar uns diàlegs via Internet que l’han dut fins aquí. He de dir que, tan sols espigolant una mica, he comprovat que és una figura omnipresent per aquelles contrades i no m’estranya gens que la MAA li fes comentaris sobre llangardaixos o altres temes de la natura. Tant és així que també jo el vaig acabar descobrint per casa meva en diferents llibres i publicacions que, fins i tot havia arribat a llegir, ignorant que eren del Daco amic de la MAA. Bé, després d’aquesta descoberta vaig investigar la seva identitat, ja que sento especial admiració per les persones estudioses de la natura.

Josep M. Dacosta i Oliveres, empordanés nascut a Figueres, és biòleg i naturalista, treballa a Medi ambient i ha publicat diverses obres: Arbres monumentals de l’Empordà, Fonts naturals, L’aprenent de geòleg, Balenes i dofins a la Costa Brava, La tramuntana, Roses, l’elecció natural, Guia del Cap de Creus i l’últim, Vèrtex i miradors, presentat darrerament. És col·laborador assidu de la premsa comarcal.

A part de centrar-se principalment en l’Empordà, he comprovat que ha estat també un home viatger, un cercador infatigable. Per casa també volta un llibre de l’irònic cronista figuerenc Narcís Pijoan que, ja fa un temps parlava d’ell ben admirat i el qualificava de “nòmada impenitent” i de “rodacamins magnífic i arriscat ...sempre a punt de noves experiències”. No sé si encara practica aquestes aficions pel món, suposo que sí, però sé que també ha dedicat gran part de la seva vida al mar i al submarinisme, i el que destaca d’aquesta biografia polivalent és la inquietud, l’afany per conèixer. Tal com ha respost a la nostra invitació, em sembla també un home amb la senzillesa que solen tenir les persones sàvies de veritat, les que treballen en allò que estimen.

Per aquesta mateixa inquietud li deu venir també l’interès per la mitologia, que no deixa de ser un viatge enmig de personatges fantàstics, interès que també va fascinar i de quina manera, a la MAA. Tots sabem que l’Empordà ha tingut molta relació amb Grècia ja des del segle VII abans de Crist, quan els grecs varen arribar a les costes empordaneses establint colònies a Roses i Empúries i no és estrany que els seus habitants, descendents directes d’aquells colonitzadors s’hi sentin tan identificats. Nosaltres, aprenents de tantes coses, n’hem fet un tast a través de la MAA i Sandàlies d’escuma, novel·la on la natura, la història i la mitologia s’entrelliguen fent un periple per aquella part de la Mediterrània, i l’experiència ens ha captivat. Podem dir que, gràcies a la novel·la, coneixem una mica més el que va ser la vida a Grècia, les seves divinitats, els seus costums i la seva geografia.

I d’aquest món mitològic i científic, i de la MAA ens en parlarà molt millor en Josep M. Dacosta, Daco, que ha tingut la generositat de venir aquí a compartir uns moments i a qui cedeixo la paraula tot seguit.
Francina Gili

COMENTARIS DE LA XERRADA

Si desitgeu llegir comentaris sobre la conferència del Daco dirigiu-vos als blogs de la Raimunda Pàmpols i de la Francina Gili.

EN DACO HA PUBLICAT UN RESUM DE LA CONFERÈNCIA QUE VA FER A L'ESCOLA DE LA DONA A LA REVISTA "EMPORDÀ"

Cliqueu dues vegades damunt de la icona si desitgeu llegir l'article d'en Daco.

ENLLAÇ DE LES IMATGES, ELS POEMES I ELS VÍDEOS 

  "EN VERS DE DONA" - 8 DE MARÇ

Aquest és l'enllaç que us permetrà veure els poemes, les imatges i els vídeos de l'acte:

http://escoladona-diadeladona.blogspot.com/

CONFERÈNCIA a càrrec de Josep Maria Dacosta

MITOLOGIA I CIÈNCIA: UN HOMENATGE A MARIA ÀNGELS ANGLADA

             MITOLOGIA I CIÈNCIA: UN HOMENATGE A MARIA ÀNGELS ANGLADA

Dimecres, 13 d'abril a les onze. Aula 302. Escola de la Dona



Foto Laura Guillamet



Conferència a càrrec de Josep M. Dacosta, "Daco" (Figueres, 1962) . Biòleg i naturalista, ha publicat diverses obres sobre la natura de les comarques gironines i  també col·labora en diverses revistes. Maria Àngels Anglada, que el coneixia personalment, el menciona en la novel·la: Quadern d'Aram.

Amb el títol "Mitologia i Ciència: un homenatge a Maria Àngels Anglada"  ens oferirà una visió d'aquests dos punts tan essencials en l'obra de l'escriptora.

Francina Gili

CÀRMIDES

Realitzat per M. Teresa Aiguadé

Tertúlia amb Pilar Anglada

Quadern d'Aram - Terra porpra

Maria Àngels Anglada

La Pilar Anglada ens ha tornat a acompanyar en la darrera classe de la novel·la "Quadern d'Aram".  Arran del coneixement sobre el país que va adquirir en el viatge que va fer a Armènia per assistir a la presentació de la novel·la traduïda a l'armeni, ens ha aclarit aspectes importants de la història, la geografia, l'art, la sociologia, la cultura i la política armènia. Ha estat un privilegi poder arrodonir aquesta novel·la amb la germana de Maria Àngels Anglada. L'obra ens ha fet descobrir un nou món i ens ha encisat per l'estil literari i la humanitat que amara tota la història.

                                Alumnes de les classes

Les cases de Simi, el recorregut de Marik i Aram, la finestra florida de la Irina i Cadaqués. 

"L'emigrant" de Verdaguer. "Terra porpra" de Varujan

Aquest treball ha sorgit després d'haver llegit "Quadern d'Aram", de Maria Àngels Anglada i el poema "Terra porpra" del poeta armeni Daniel Varujan, que ens ha fet conèixer l'autora.

Vol ser un petit homenatge a les persones que van haver d'emigrar i que van patir, també, l'exili de la seva estimada Armènia.

Jossie Casanovas

Realitzat per Jossie Casanovas

LA FADA DE ROSES

Aquest poema de Verdaguer, musicat per Jaume Arnella, ens pot transportar al món de M. Àngels Anglada i a la novel·la "Quadern d'Aram": Verdaguer, el mar, els corallers, la mitologia, la cultura Mediterrània...

Realitzat per Francina Gili

LA FADA DE ROSES

 Que bonica n'és la mar,

que bonica en nit serena!

de tant mirar lo cel blau

los ulls li blavegen.

Hi davallen cada nit

amb la lluna les estrelles,

i en son pit, que bat d'amor,

gronxades se bressen.

Tot escoltant l'infinit

sa dolça música ha apresa,

n'apar lo mirall del cel,

lo cel de la terra.

Ahir vespre la vegí

com dormia en la maresma,

com dormia cabdellant

escuma i arena.

Los coralers de Begur

coralen dins llur barqueta.

– Coralers, si m'hi voleu

fareu bona pesca.

Si voleu saber qui só,

só una fada empordanesa,

les fades del Pirineu

me diuen Sirena.–

Quan ells se tiren al fons

jo en sortia amb les mans plenes,

ells trauen rams de coral,

jo aquest ram de perles.

            Jacint Verdaguer - Canigó (1886)

Música: Jaume Arnella